Viernes, Junio 23, 2017
La trivial > Relatos cortos > UNA PELL QUE NO ÉS LA TEVA

UNA PELL QUE NO ÉS LA TEVA

UNA PELL QUE NO ÉS LA TEVA

Per Sílvia Garrell Baños

De vegades penses que és millor triar a partir del que realment sents, i t’adones que el que sents és amor, o almenys alguna cosa que s’hi assembla. És per això que acabes per triar els somriures, i el desig carnal, les carícies i aquelles mirades que semblen portar-te allà on ningú no ha arribat mai. Tries enfonsar les puntes dels teus dits en una pell que no és la teva, però que acabaràs coneixent millor que el palmell de la teva mà. Tries pintar una cara a base de petons. Tries rebre somriures a totes hores, i també aferrar-te a aquelles abraçades que et salven i que et diuen que tot anirà bé. Tries donar-ho tot i acceptes -amb gran dolor- la ferida que pensaves que mai arribaria. Una ferida a carn viva que pica,

que crida,

que plora.

I et treu la son, i et treu la gana, i t’esgarrapa i s’acumula dins teu.

Però també tries superar-ho mentre segueixes caminant de la mà de qui estimes i t’estima. I apreneu sense triar-ho, i descobriu que heu passat de ser dos a ser-ne només un, i sabeu que ara heu de triar junts.

I trieu viure amb la incertesa del que passarà en un futur potser no tan llunyà, però viviu amb la seguretat de seguir sent cada dia un.

Cada dia més.

Cada dia junts i, qui sap, potser per sempre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *