martes, noviembre 21, 2017
La trivial > Sin categoría > Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Tierra. Entrevista a Ariadna Alonso

Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Tierra. Entrevista a Ariadna Alonso

Entrevista por Blai Burgaya (Versió en español aqui)

Aquesta és una entrevista sobre un tema, o més ben dit, sobre un moviment social del qual se’n parla poc a Europa però dels més importants d’Amèrica Llatina, efectivament, parlem del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (en portuguès, Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra o MST). Perquè dic que és un dels moviments socials més importants del continent americà? Bàsicament perquè compta amb un milió i mig de membres i està organitza’t en 23 dels 27 estats que componen Brasil. Per conèixer millor aquest moviment ens ha semblat que podia ser interessant reunir-nos amb l’Ariadna Alonso Cazorla, que és graduada en Ciències Polítiques i Gestió Pública (amb menció en Relacions Internacionals) per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del treball de final de grau: Estudi sobre el Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra: Implementació de la reforma agrària per transformar la societat.

Tanmateix, també és una entrevista molt personal, perquè a l’Ariadna i a mi no tan sols ens uneix el fet de ser de la mateixa ciutat i estudiar a la mateixa facultat, sinó que ens uneix una relació d’amistat que, a dia d’avui, ja fa bastant temps que dura. També és una entrevista personal perquè he viscut amb expectació la construcció d’aquest treball, no només per l’interès intel·lectual que em pogués suscitar el tema, sinó perquè l’Ariadna me’n va fer partícip durant les llargues converses que vam compartir al bar de la facultat. Podríem dir, que l’objectiu d’aquesta entrevista no és cap altre que recuperar els eterns debats que teníem sobre aquest tema (i tants d’altres, igual o més interessants) que tant enyoro. Amb la seva mirada crítica i audaç l’Ariadna va aconseguir que fos capaç de mirar-me el món d’una altra manera, va aconseguir que comprengués que el desenvolupament d’una societat, no s’ha de mesurar pel seu grau de tecnificació, sinó pel grau de felicitat d’aquells que la componen.

Blai Burgaya: Per començar, ens podries explicar breument què és l’MST, i en què consisteixen els seus eixos principals de lluita?

Ariadna Alonso: Bàsicament, podríem definir-lo com un moviment de camperols d’abast nacional que lluita per la terra, la reforma agrària i per aconseguir una transformació social, tant  a nivell nacional com global.

BB: L’MST és un moviment que s’inscriu sota l’etiqueta dels “moviments alter-globalitzadors”: què vol dir això exactament? Creus que és una etiqueta que està “desgastada”?

AA: L’MST forma part d’aquests moviments que es van començar a organitzar a finals del s.XX per plantejar una globalització més sostenible, solidària, equitativa i democràtica. És important remarcar el fet que sigui alter-globalitzador i no anti-globalització. Aquests moviments no estan en contra del fenomen de la globalització, sinó del fet que s’hagi globalitzat el capitalisme.

Així, la globalització contra-hegemònica que l’MST planteja –les bases de la qual es debaten al Fòrum Social Mundial (FSM)- es basa  en aprofitar l’experiència social d’arreu del món i trobar maneres factibles per globalitzar la sanitat, l’educació, la justícia, el desenvolupament, i no només les mercaderies.

El FSM és un espai on es discuteixen les bases per construir una globalització alternativa i on es comparteixen experiències locals i nacionals de diversos grups. Es maximitza allò que uneix als participants i es minimitza el que els divideix. És cert que pot semblar tot molt utòpic, o que tan sols siguin paraules i no s’arribin a dur a terme cap mena d’acció. Però quan visites qualsevol assentament de l’MST te’n adones que això és real, i que està passant. Per tant, no crec que sigui una etiqueta que estigui desgastada, sinó que és una idea amb molt potencial, en la que s’ha de seguir treballant perquè un dia es converteixi en una realitat.

BB: En el teu treball Parles d’oposició a les polítiques neoliberals, democratització de la terra i de creació de noves identitats col·lectives. En aquest sentit,  ens agradaria que ens expliquessis més concretament, què és i quins canvis reals representaria la reforma agrària?

AA: Per entendre la importància de la reforma agrària, cal entendre la situació política, econòmica i social de Brasil. Segons l’ONU, aquest és un dels països amb pitjor repartiment de terres i amb més desigualtat social. Són esquemes que es vénen repetint des de la colonització portuguesa i la posterior independència. El fet que mai s’hagi dut a terme una reforma agrària real a Brasil és la principal causa de pobresa i desigualtat social en aquest país, ja que aquesta crea condicions perquè el camperol surti de la pobresa i aconsegueixi independència econòmica.

La reforma agrària que planteja l’MST es basa en democratitzar l’accés a la terra, abolir la propietat privada de les llavors, acabar amb l’explotació i l’opressió dels treballadors rurals, garantir la sobirania alimentària, així com una educació pública, gratuïta i de qualitat per la població camperola. Ha de ser una reforma on es reconeguin els drets socials dels treballadors rurals i es garanteixin condicions de vida dignes. També és imprescindible elaborar un model econòmic alternatiu, basat en l’agroecologia, traslladar part de la industrialització a l’interior del país, eliminar les desigualtats socials i econòmiques entre els treballadors rurals i urbans, generar canvis en la naturalesa de l’estat, i democratitzar el poder judicial, legislatiu i executiu.

Totes aquestes propostes es troben recollides al Programa de Reforma Agrària de l’MST. És un programa molt ambiciós i a llarg termini, però als assentaments que vaig visitar més de la meitat d’aquestes propostes ja eren una realitat.

BB: Anem més concretament a la teva experiència en el treball de camp doncs. On vas estar? Amb qui et vas entrevistar? Com funcionen els assentaments?

AA: Durant l’estància a Brasil vam visitar dos assentaments. El primer va ser l’Assentamento Terra Vista, fundat oficialment el 1994, tot i que el procés d’ocupació va començar al març de 1992. Aquest es troba situat a l’estat de Bahía, al municipi d’Arataca, i està format per 55 famílies d’assentats, convivint en un espai de 913.6 hectàrees. S’ha convertit en una referència pel que fa a la preservació del medi ambient, l’agroecologia i la producció de cacau orgànic.

El segon assentament visitat es troba a l’estat de Santa Catarina, al municipi de Dionísio Cerqueira. Aquest és l’assentament més antic del moviment, fundat el 1990, després de tres anys d’ocupacions. Rep el nom de Conquista na Fronteira i actualment hi conviuen 46 famílies en un territori de 1198 hectàrees. Tota la producció és col·lectiva i centralitzada en la seva cooperativa, anomenada Cooperunião, fet que requereix molta organització. Aquest assentament s’ha convertit en l’exemple de que la reforma agrària pot garantir una alimentació saludable, renda i desenvolupament, tant pels assentats com per a altres comunitats.

Les tres entrevistes formals es van dur a terme amb el coordinador de l’assentament Terravista, amb l’ex-coordinador i actual líder de família de Conquista na Fronteira i amb dos directius de la Cooperunião i ex líders de família. Tot i això, també es van dur a terme entrevistes informals als responsables del sector de salut i d’educació d’ambdós assentaments.

A cada assentament hi viuen unes 60 famílies. Es construeixen les cases a prop per crear una unió entre els membres. Hi ha diversos sectors com el de salut, l’escola, l’hort, l’administració, etc. Tothom treballa 8 hores al dia en el seu sector amb possibilitat de canviar, per trencar amb la rutina. Cada 15 dies hi ha assemblees, on hi pot assistir tothom. Cada 15 famílies estan organitzades per dos líders de família que van rotant. Tots els assentaments tenen dos coordinadors generals i una cooperativa. Perquè et facis una idea, un assentament és com un petit poble al mig del bosc, on tothom participa de la mateixa manera i rep el mateix.

 

BB: Per tu, què és el que millor ha fet l’MST per crear noves identitats socials i col·lectives, o en aquest sentit, què és el que més et va cridar l’atenció a l’hora de com construeixen les comunitats?

AA: Per arribar al moment de l’assentament, els membres de l’MST han hagut de passar per processos molt durs. Famílies que perden es fills per les condicions de vida que han d’aguantar, violència per part de la policia, assassinats per part dels propietaris de la granja ocupada… Durant una mitja de 3 anys han de viure sota tendes de plàstic, fins que el govern no els hi cedeix la terra. El fet d’aguantar totes aquestes dificultats fa que el grup s’uneixi.

En el procés d’ocupació és on es comença a crear un sentiment de comunitat, d’unió, entre els participants. En aquest moment és on s’inicia la integració al moviment i on les famílies comencen a desenvolupar una consciència social i política sobre la importància de transformar la societat i la necessitat de, prèviament, canviar l’Estat per aconseguir-ho.

El que em va sobtar més és el canvi que de vida que han d’experimentar els membres del moviment. Els camperols han de deixar d’actuar individualment, i aprendre a viure de forma col·lectiva. Ja no viuran sota una lògica de submissió, sinó que han de prendre ells mateixos les seves pròpies decisions. També hauran d’aprendre a deixar de banda una vida d’estabilitat, doncs han d’abandonar les seves cases per començar una vida dins del moviment, que els exigeix actuar com a col·lectiu, arribar a acords constants amb tots els altres, arriscar les seves vides i resistir les adversitats.

Com a visitant, quan arribes a l’assentament, ja han fet tots aquests aprenentatges i realment és molt impactant veure-ho. Les famílies desenvolupen valors de solidaritat, resistència i cooperació entre elles, i la vida que porten, tot i estar molt lluny del que estem acostumats, funciona perfectament.

BB: M’ha agradat molt un concepte que apareix en el treu treball, és el de “democratització del coneixement” o destruir la barrera de la ignorància. A què fa referència, ens ho podries explicar?

AA: No es pot democratitzar la terra ni democratitzar els mitjans de producció i comercialització del camperol- i, per tant, aconseguir una reforma agrària-, si abans no es democratitza el coneixement. La lluita per la terra requereix coneixements, i no es podrà aconseguir cap objectiu mentre la majoria dels membres de l’MST siguin analfabets i no tinguin una educació bàsica. Per això des dels inicis l’MST ha vist l’educació com una prioritat. Es tracta de potenciar una educació que arribi a tothom, tant a petits com a grans, que sigui de qualitat i gratuïta. El que es tracta amb l’educció és poder plantejar al poble la situació en la que es troba i així apoderar-lo, obtenint una resposta per la seva part.

 

BB: Ja per anar acabant, vista l’actualitat política de Brasil actualment, quines creus que són o han de ser les noves metes de l’MST? O més ben dit, què falta per aconseguir? Perquè la lluita no s’acaba…

AA: L’MST ha aconseguit molt pels seus membres, els hi ha canviat la vida i el destí que tenien preestablert. Però ha aconseguit poc dins del camp institucional. Falta més pressió sobre el govern perquè la reforma agrària no només es dugui a terme dins dels assentaments, sinó que sigui una realitat nacional. Però per poder fer pressió, cal construir aliances amb altres moviments, que no només formin part de medi rural sinó també urbà, doncs la reforma agrària beneficia a tota la societat i no només a l’MST. Per aquest motiu, actualment els esforços de l’MST van destinats a globalitzar la seva lluita i crear aliances amb moviments d’arreu del país i del món per demanar una reforma agrària real.

Després d’aquesta conversa hi ha una idea que em volta pel cap, i crec que en el fons, és la idea central que ha de transmetre qualsevol moviment social. És la idea de que la creació de noves identitats col·lectives i de nous significants no es construeix sempre a partir de grans mobilitzacions i  accions espectaculars, sinó que es construeix a partir del treball diari, amb la rebel·lió del dia a dia. Com va dir algú, la revolució no s’acaba el 25 d’octubre amb la presa del palau d’hivern, sinó que la feina important comença el dia 26, perquè els canvis reals es construeixen diàriament. La integració i la consciència social s’estructuren gràcies a la capacitat de crear comunitat, i és per això que l’MST pot ser un bon exemple per una gran quantitat de moviments i demandes socials que defensin els mètodes de insurrecció no violenta, perquè han sigut capaços de construir noves formes de socialització gràcies a la convivència i la interpel·lació diària dels seus membres. Això és, la insubordinació com a forma de vida. Com diu Álvaro García Linera: “Una revolució no és un acte, sinó un procés, en el qual les velles complaences, i toleràncies morals dels governats cap als seus governants es liqüen. On les velles identitats estables i conformistes de les classes subalternes es liqüen. I tot es torna un remolí creador, i és com si l’espai-temps einstenià es comprimís en un instant, en un sol segon, i tendeixen a succeir coses, i a mobilitzar gent amb una velocitat i una amplitud que mareja. Una revolució és una barreja gràfica, en què les classes, les identitats, les toleràncies es liqüen i la gent comença a sentir-se empesa a prendre decisions, a participar-hi.”

 

**Per acabar, m’agradaria expressar que, quan acabo de transcriure aquesta entrevista, m’envolta una mica de tristesa, bàsicament, perquè prenc consciència de que passarà bastant temps fins que l’Ariadna i jo no ens tornem a veure. El motiu? L’Ariadna ha hagut de marxar a viure a Bèlgica a la recerca d’un futur més il·lusionant i pròsper que el que se l’hi planteja al nostre país. Com tants d’altres joves graduats, ha hagut d’anar a buscar-se la vida fora, fugint de la precarietat que impera a casa nostra. És justament per això, que li envio una abraçada, li desitjo sort i molts encerts! Perquè perdem una de les ments més lúcides, intrèpides, irreverents i brillants amb qui he tingut el plaer de compartir el meu temps.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *