jueves, noviembre 23, 2017
La trivial > Relatos cortos > Menys és més

Menys és més

Menys és més

Per Sílvia Garell Baños

Semblaven animals; nit i dia s’estimaven les carns. Amb ferocitat es buscaven l’un a l’altre entre els llençols abromats de roba i escalfor.

Dins d’aquelles quatre parets no necessitaven gaire cosa: una finestra, els cossos despullats, l’ampolla de xampany, tabac i unes quantes carícies de més. Ella repassava suaument amb la mà el cos de l’altre, dibuixant línies corbes, marcant el paisatge per on passejaria tantes vegades aquella nit. Memoritzava les taques que presidien sobre la pell bruna i càlida. Es delectava entre dues mans aspres, però humides i seguia el va-i-ve que oferia el vent entrant per la finestra. La respiració a batzegades delatava la impaciència per descobrir-se. Tot allò, però, era molt més que físic, anava més enllà de qualsevol exasperant prejudici i entrava en joc una frenètica guerra intel·lectual. El temps només corria dins del rellotge i ells el van oblidar. Van fer seus tots els instants que formaven aquella història i es van apropiar de la nit que entrava per la finestra. Van descobrir cada part recòndita, cada petit detall, i ho van portar a l’èxtasi, a la catarsi. I després d’això no existia res més que la lluita a la que s’enfrontaven pell amb pell. Van formar una mena de cicle que semblava infinit, una roda en espiral que girava cada vegada més ràpid com més es descobrien l’un a l’altre.

I després de veure néixer Venècia sense sortir d’aquelles quatre parets, la lluita va esdevenir només un record en la memòria. Van guardar aquell joc d’una nit dins la caixa i ho van deixar tot a mans del destí.

Ella, més segura que mai, va afirmar-li a cau d’orella que menys és més.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *