domingo, septiembre 24, 2017
La trivial > Entrevistas > Entrevista a Arnau Ramírez

Entrevista a Arnau Ramírez

Entrevista a Arnau Ramírez

Por Queralt Blanco y Victor Tarruella

Com diu la seva conta de Twitter, @arnauramirez és un politòleg del 89. És regidor a Sant Feliu de Codines i vice-primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya. També, és Secretari LGTBI de @socialistes_cat. La copa de vi sobre la taula també va ser idea seva.

 

 

Com descriuries el moment actual del PSOE, veiem per una banda certes desavinences entre el PSC i el PSOE i per altra banda la problemàtica entre Pedro Sánchez i la gestora?

Sí, tenim bastants fronts oberts. Jo crec que el moment actual del PSOE, com és evident, és molt complicat. El partit s’ha vist, per dir-ho subtilment, forçat a abocar-se a una abstenció davant d’un govern del Partit Popular, quan durant la campanya electoral vam dir que la primera prioritat era fer fora al PP i al Rajoy. Això ha provocat unes tensions internes molt importants. Fins i tot s’han carregat al Secretari General, el primer escollit per tota la militància, i també s’han enfrontat amb els socialistes catalans. Que som un altre partit polític però que hem treballat des de la transició conjuntament. Això genera molts fronts oberts i una dificultat interna. La investidura ja va passar, les desavinences ja s’han produït. Ara la qüestió és com ho arreglem. Des de la perspectiva del PSC, a nosaltres ens segueix interessant tenir uns aliats a nivell de l’estat espanyol. Un dels nostres companys ha dit una frase que ha tingut certa fortuna que és la següent: com hem d’explicar que a Catalunya hi cap Espanya si al PSC no hi cap el PSOE. Perquè la relació que exigim al PSOE és la que volem entre Catalunya i la resta d’Espanya. Des de la perspectiva del PSC volem seguir treballant junts, amb un projecte federal i per aconseguir-ho necessitem uns aliats a Espanya. Des de la perspectiva del Pedro Sánchez, a mi m’agradaria matissar el que representa el Pedro Sánchez, que és més que la seva simple persona. Ell representa, com a mínim, mig PSOE Alguns desitgem que sigui la voluntat majoritària dins del PSOE.

 

En quin punt creus que està el procés independentista en aquests moments?

Jo crec que està en una situació objectivament complicada, crec que això és bastant evident. El full de ruta marcat s’ha anat canviant, sembla que el 27S eren unes plebiscitàries que al final no ho han estat. S’han promet coses impossibles, cadascú pot defensar legítimament el que vulgui, només faltaria, però sempre en base a un realisme, i això no s’ha produït. Els socialistes ja ho vam dir, quan alguns deien que el 27s decidirem i a partir d’aquí proclamarem l’estat català i farem lleis unilaterals… és molt fàcil dir-ho però res s’ha pogut fer. Dir les coses i poder-les fer és diferent. En el SXXI, a occident, a la UE, tu no pots dir que faràs un estat en 18 mesos i jugar amb la il•lusió i sentiments de molta gent, que és efectivament independentista, i que s’ha cregut que això seria tant senzill. Ara ens trobem en una situació difícil de resoldre.

 

En relació al Dret a Decidir quina és la teva postura? Sabem que no agermana la mateixa gent l’independentisme que el dret a decidir.

Crec que s’ha prostituït l’expressió Dret a Decidir. Es confon, expressament, dret a decidir amb independència. Jo, personalment, crec que no seria cap drama la idea de fer un referèndum pactat i acordat amb la resta de l’Estat. Perquè sigui un referèndum realment vinculant i legítim. Un altre referèndum a l’estil 9N no serveix per res, més enllà d’un dia més de ritual processista. Tot i que sabem que és molt complicat pactar amb l’estat un referèndum, perquè la unitat d’Espanya és com un mantra que els hi costa una mica pensar que potser seria la manera de resoldre les tensions territorials que viu Catalunya amb la resta de l’Estat. Ara bé, en la situació tan complexa que vivim a Catalunya també penso: perquè hi ha tanta gent que fa poc temps no era independentista i ara si? Segurament hauríem de parlar de factors econòmics, socials, culturals, lingüístics. La crisis econòmica ha tingut un paper fonamental. El descontent amb els respectius stablishments es poden canalitzar per moltes vies diferents, unes més legitimes, altres menys. Aquí a Catalunya, és evident que una part del descontent s’ha canalitzat amb les ganes d’una nova república catalana, il•lusionant, meravellosa, fantàstica. Més que el referèndum pel Si o pel No, és important parlar de l’economia, d’un nou marc competencial, de polítiques socials, d’un nou marc d’encaix territorial. Això no sé si això es resoldrà en un referèndum d’independència.

 

Tornant al partit Socialista, com valores el fet que el PSOE perd tants vots a territoris com Catalunya i el País Basc?

El PSOE ha perdut, en general, vots a tot arreu. Però crec que tenim dos problemes electorals principals. Per una banda les grans ciutats, on hem deixat de ser primera força per passar a ser segona o tercera. Per altra banda en la població jove, en els menors de 35 anys. No només té a veure amb el projecte territorial que defensem, que no sempre ha estat clar. És més fàcil dir Viva España o Visca Catalunya lliure, el nostre projecte federal no és senzill d’explicar i no genera tant entusiasme, segurament ens ha faltat capacitat d’explicar-lo. En la política la coherència és molt important, i nosaltres segurament encara arrosseguem la llosa dels últims anys del Zapatero, en el que es van fer coses que no s’haurien d’haver fet.

 

Creus que la solució al conflicte entre Catalunya i espanya s’ha de resoldre per la via judicial i pels tribunals o s’ha d’apostar més per una via política i de diàleg.?

Jo perquè no quedi cap mena de dubte començo dient que sempre els conflictes en política s’han de resoldre parlant. Ara bé, tampoc penso caure en el discurs independentista que afirma que s’està judicialitzant la política. Si ara jo et trenco la cara tu em denunciaràs. Qui judicialitza el conflicte, tu que em denuncies o jo que he comès una il•legalitat? No és només el qui denuncia que judicialitza la política, també aquell que no respecta la llei. Des de Madrid, el govern del PP, que té una capacitat de negociar i de dialogar 0, i per això utilitzen evidentment l’advocacia de l’estat per portar tot el que puguin als diputats. Ara bé, també és evident que això ja li va bé a certs sectors de l’independentisme. Quan un jutge cita a declarar a l’alcaldessa de Berga i ella decideix no presentar- se i en aquell moment sortir a la televisió, això també és judicialitzar la política. Els dos pols es retroalimenten.

 

Per acabar, com preveus la legislatura en la que estem immersos? (Tenint en compte que el PSOE ha facilitat que el Rajoy sigui president).

La legislatura serà imprevisible. Hi ha alguns elements que es poden preveure. Per exemple el PSOE haurà de gesticular molt per fer veure que l’abstenció era només una abstenció amb el nas tapat per permetre sortir del bloqueig i evitar unes terceres. També veurem que la majoria parlamentària de l’oposició permetrà canviar i derogar algunes de les lleis, com per exemple la llei mordaça, reformes en l’educació… A partir del maig el president ja podrà convocar noves eleccions i crec que això ho utilitzarà com a amenaça per forçar que s’aprovin algunes lleis, els pressupostos…

 

Qui creus que tindrà les mans més lligades aquesta legislatura?

Crec que el PSOE tindrà les mans menys lligades del que sembla, perquè ens acabarem entenent. Som gent més sensata del que ha semblat aquests últims mesos i el PSOE acabarà escollint un líder aquesta primavera, espero. Per tant, cap por per anar a unes noves eleccions. En canvi el govern del Partit Popular i Mariano Rajoy no estan acostumats a dialogar amb ningú. Un dels elements que caracteritzarà aquesta legislatura és que serà una legislatura parlamentaria, que veurem un altre cop l’art de la negociació, l’oratòria, la discussió en el parlament. Ja no existeix la majoria absoluta i crec que això és una bona noticia, sembla una mica caòtic, però la negociació tornarà a ser la clau. Jo crec que qui més complicacions tindrà i qui més s’haurà d’esforçar és el govern del partit popular. Poso en dubte que tingui la capacitat d’adaptar-se a les noves situacions. Hem vist tot el que ha passat en els últims anys a Catalunya i en cap moment han estat disposats a dialogar.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *