El dia 17 de novembre de 2016 ens vam congregar a Barcelona un grup d’estudiants en contra dels preus desmesurats de la Universitat. Casualment, aquest 2016 es commemora el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, l’autor més universal de la cultura catalana. Llull va tenir una formació laica, en els primers 30 anys de la seva vida no va saber res de la teologia. La seva conversió va venir arrel de l’aparició de Jesucrist durant 5 nits consecutives(alguns estudiosos diuen que va necessitar tantes aparicions perquè tenia el vici molt arrelat dins seu i va costar que es purifiqués). Després de 9 anys de formació intel·lectual, va començar a exercitar la seva fixació: la conversió dels infidels a la religió cristiana. La seva voluntat divulgativa el va fer utilitzar un llenguatge corrent i proper a les persones que volia convertir.

Llull va crear també el seu sistema filosòfic propi, l’Ars, basat en una nova manera de discussió teològica i filosòfica que deixava de banda les escriptures sagrades(el Talmud, la Bíblia o l’Alcorà) a l’hora de contrastar diferents punts de vista. En les disputes habituals de l’edat mitjana, es partia de les sagrades escriptures i s’interpretaven aquests passatges segons la pròpia conveniència. Evidentment, això provocava que les autoritats fossin calumniades per la diversitat i la falsedat de les interpretacions. No s’arribava enlloc. Tal va ser la seva voluntat d’interpel·lar a la gent corrent que quan va anar a la Universitat de París a ensenyar el seu Ars, va rebre fortes critiques per part dels teòlegs que tenien l’autoritat moral i intel·lectual. L’any 1299, el rei de Mallorca Jaume II, el va autoritzar a predicar a les mesquites i sinagogues del regne. Serà la primera vegada que Ramon Llull pugui creuar els llindars dels temples per a expressar les seves idees als no cristians. Després de no parar quiet fins els últims dies de la seva vida, que va passar a Tunísia intentant convèncer gent per a la causa del cristianisme, va morir a Mallorca l’any 1316.

700 anys després, diversos grups d’estudiants vàrem estar passejant pel centre de Barcelona. Veiem les avies encuriosides pel que fèiem aquell grup de joves cofois, cridaners i caminants. Uns grup de xinesos enraonaven i ens filmaven mentre cridàvem que els carrers són nostres. M’hagués agradat anar a la manifestació amb totes aquelles avies que paguen, amb la seva pensió, les universitats dels seus néts. Amb aquells pares que comencen a bescanviar les vacances amb els fills per poder paga’ls-hi la seva universitat. Potser els policies que ens vigilaven també tenen fills. No ho sé. Ramón Llull ens recomana interpel·lar a totes les persones mitjançant arguments per convence’ls.

Es podria donar continuïtat a la lluita. Es podria proposar un referèndum per proposar una llei que impedís que les taxes universitàries arribessin més enllà de la indecència. I mentrestant, Javier Godó, comte de Godó, estava rebent, per part del Rei d’Espanya, la Medalla d’Honor de Foment del Treball i la trajectòria empresarial en un acte a la seu de la patronal catalana. Hi varen assistir Soraya Sáez de Santamaría i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El Rei va demanar als empresaris seguir apostant per la internacionalització de l’economia. A França un semestre pot costar 100€. Jo vaig marxar una mica angoixat.