domingo, septiembre 24, 2017
La trivial > Política > POLÒNIA I LA CRISI DELS REFUGIATS

POLÒNIA I LA CRISI DELS REFUGIATS

POLÒNIA I LA CRISI DELS REFUGIATS

Per: Albert Badosa Roldós

Versión en castellano

Des de l’adveniment de la crisi dels refugiats i el seu tracte als mitjans de comunicació europeus que a Polònia hi ha hagut una forta reacció social. Així doncs, bona part de la societat (i política) polonesa gira al voltant d’eslògans com “Stop Islamizacji Europy” (no a la islamització d’Europa). La lectura fàcil de l’Europa Occidental en veure tics extremistes a Polònia és que és un país conservador i “de dretes”, i que els afecten els moviments d’extrema dreta que afecten altres països europeus. Hi ha, però, coses que fallen en aquesta lectura. Una primera curiositat és que Polònia no té refugiats i té una de les taxes d’immigració extra-europea més baixes de la Unió (a excepció d’ucraïnesos i vietnamites). Per entendre aquest discurs reaccionari i d’odi des d’una perspectiva més lúcida que la que tenen els mitjans de comunicació de l’Europa Occidental hem de radiografiar una mica el país eslau.

Per començar, intentarem entendre el sistema de partits polonès, molt jove però molt robust. Després repassarem les dades bàsiques sobre la crisi
dels refugiats i esdeveniments de la història polonesa per a entendre què hi passa. Finalment ens aferrarem als brins d’esperança que ens ofereix la societat polonesa amb el moviment del Dilluns Negre.

 

LA POLÍTICA POLONESA: DES DE L’EQUILIBRI BIPARTIDISTA A LES ELECCIONS DEL 2015

Des de l’enfonsament del règim comunista (conegut com a PRL a Polònia, és a dir República Popular Polonesa) la política polonesa ha estat inestable fins l’any 2005, quan apareix el bipartidisme de la mà de dos partits de dretes, el PiS i el PO, que arraconen el tradicional partit socialista hereu dels antics comunistes (SLD). Des d’aleshores, el bipartidisme es fa fort i ambdós partits de dretes s’alternen en el govern fins avui dia. Els socialdemòcrates, que havien governat intermitentment des de finals dels ’90 fins el 2005, queden en minoria al parlament.

Què són aquests tres partits, què signifiquen per als polonesos?

PiS – Partit ultraconservador que governa actualment amb majoria absoluta. Literalment, “Llei i Justícia”. Fou creat el 2001, aglutinant sectors d’un espai democristià, conservador, catòlic, ultraconservador i ultracatòlic, amb tocs antieuropeus, patriotes i ultranacionalistes. Forma part de partits internacionals democristians i conservadors. És un dels dos partits del sistema bipartidista polonès (iniciat el 2005). És un partit jove però consolidat, amb votants de totes les classes socials i amb un fort programa social relacionat amb els valors cristians i l’acció de l’Església que penetra als votants de classe baixa. Està molt vinculat amb l’Església catòlica polonesa, d’on treu i amb qui comparteix poder. Aquesta simbiosi afecta en l’ultraconservadorisme de la política del partit, artífex de les prohibicions totals de l’avortament del 2016, entre d’altres. El discurs actual del partit ha remarcat l’antieuropeisme i la xenofòbia, amb posicions anti-immigració (tot i que Polònia té sols vora un 3% d’immigrants). Atien el patriotisme i el concepte de la dreta polonesa “defensa nacional”. Els discursos violents són una tònica general en alguns dels seus representants. La seva força, doncs, rau en l’ultranacionalisme (que avarca la xenofòbia, l’islamofòbia i l’antieuropeisme) i l’ultraconservadorisme disfressat de catolicisme (que avarca els programes ultraconservadors i les fortes polítiques socials). També se l’ha considerat populista força cops (com amb la seva política de donar diners per a cada bebè).

Aquestes polítiques són les que han fet que des de fora se l’identifiqui com un dels partits de l’extrema dreta europea en auge, i que Polònia sigui citada juntament amb Hongria, França, Finlàndia, Holanda i últimament Alemanya.

Hem de destacar els bessons Kaczyński, Lech i Jarosław, per a acabar d’entendre el partit. Es diu que ells, amb gran carisma, són realment qui tenen tot el poder del partit. Lech, un dels bessons, va morir en l’accident d’avió que va matar tot el govern polonès el 10 d’abril del 2010. Evidentment el partit el va usar de mil i una maneres contra l’oposició i en favor seu, i les teories conspiradores han proliferat encara més que les d’Ángel Acebes per l’11-M. Des d’aleshores, es diu que Jarosław Kaczyński és qui governa el PiS i el país amb mà de ferro.

PO – Literalment “Plataforma Cívica”. Aquest és el segon partit que conforma el bipartidisme polonès. És un partit de dretes de caire liberal i europeista. La seva política econòmica es defineix com a liberal o neoliberal, defensant la creació d’impostos més transversals per a poder eliminar-ne i la privatització d’ens públics (nombrosos a la Polònia post-“comunista”). Pel que fa a l’aspecte social, però, adopten una posició conservadora. Tot i així, són considerats una força progressista a Polònia, i reben més suport entre els joves. El partit inclou antics membres de partits hegemònics els anys ’90, com Solidaritat o la Unió per la Llibertat. Van guanyar i governar a partir de les eleccions de 2007 (després dels escàndols de corrupció del PiS) i 2011, però el segon mandat va estar marcat per diversos escàndols de corrupció que els va relegar a un pobre 2n lloc a les últimes eleccions de 2015.

SLD – Partit socialdemòcrata hereu del Partit Comunista Polonès (literalment Aliança de l’Esquerra Democràtica). Es va mantenir fort des de la caiguda de la República Popular Polonesa, arribant a manar entre 1993 i 1997 i després entre 2001 i 2005, i fins i tot guanyant amb el 41% dels vots les eleccions del 2001. Entre 1995 i 2005 el president del país fou el socialista Aleksander Kwaśniewski. Amb un electorat cada cop més envellit de nostàlgics del “comunisme” i amb una imatge de partit vell i de l’establishment que no aconsegueix captivar els joves (de tendència conservadora) el partit oscil·là al voltant del 10% dels vots a partir del 2005 (amb un bipartidisme ja consolidat) fins al fracàs de no entrar al parlament a les eleccions de 2015.

Eleccions de 2015

Les eleccions parlamentàries del 2015 deixen un resultat inaudit: en primer lloc majoria absoluta del PiS i manteniment del bipartidisme, en segon lloc l’entrada amb força d’un partit polític de dretes, reaccionari i populista, i en tercer lloc, la desaparició total de l’esquerra del parlament per primer cop a la història recent de Polònia. Així, la socialdemocràcia hereva del comunisme que havia governat 10 anys fa no menys de dues dècades no entra al parlament, ni tampoc el nou moviment “Junts”, emmirallat en els moviments polítics post-15M com Podem (es presentaven en coalició).

Amb tot això, el nou govern amb majoria absoluta fa un gir antieuropeista (només en el discurs, les ajudes europees són molt importants) i ultraconservador, alhora que atia el discurs de l’odi i l’ultranacionalisme. Darrera una primera ministra de perfil social, al govern hi trobem el ministre de defensa i altres personatges que van assistir a la manifestació de l’extrema dreta més gran de l’Europa de després de la caiguda del mur: unes 50.000 persones a Varsòvia l’11 de novembre de 2015. En aquesta manifestació, després de la cerimònia de celebració del Dia de la
Independència, hi va assistir el president del país, Andrzej Duda, també del PiS, i alguns membres del govern.

En l’obra de govern des del 2015 hi destaca la reforma educativa, de caire confessional i patriòtic, l’intent de prohibició de l’avortament, l’erosió de la llibertat de premsa denunciada per organismes internacionals o mesures populistes com la de donar diners per cada fill que es tingui.

 

POLÒNIA I L’EXTREMA DRETA, L’ISLAM I ELS REFUGIATS

Polònia és un país on la immigració conforma només el 0,3% de la població, sent el país amb menys immigració percentual de la Unió Europea. El 80% dels immigrants que van a Polònia volen continuar cap a l’oest, i també el 80% ho són per motius econòmics. D’aquests, la gran majoria vénen de Rússia (entre ells molts txetxens) i d’Ucraïna, i també hem de destacar Vietnam (per les antigues relacions entre els governs comunistes d’ambdós països). De persones procedents de països com Síria, Afganistan o Eritrea n’hi ha al voltant de 1000 segons dades oficials.

Amb la crisi dels refugiats, la Unió Europea va imposar l’any passat l’acolliment d’una petitíssima fracció de refugiats a cada país europeu. Molts països de l’est s’hi van negar. No pas Polònia (on sí que hi va haver el rebuig de certs sectors de la política). A Polònia només li tocaven 5082 refugiats, cosa que representa el 0,013% de la població polonesa (la segona xifra més baixa –després del 0,12 de Bulgària- i empatada amb Hongria i Croàcia).

Polònia només té 11 centres per a refugiats amb unes 2000 places, 1500 de les quals ja estan ocupades, tot i que hi ha certa organització i protocols en aquest cas. El que cobreix l’ajuda polonesa, però, és poc (a banda de sostre i menjar), ja que només es dóna uns 30€ per a roba i uns 20€ per passar el mes. Tot i així, la Unió Europea dóna als estats membres diners per als
refugiats (uns 64 milions d’euros per a Polònia fins al 2020).

Dels refugiats que toquen a Polònia, es té constància que se n’ha acceptat 150 i que s’està a l’espera de 3 grups de 300 persones a arribar els pròxims mesos o anys. Polònia ha declarat haver gastat 3 milions d’euros en ajudes a refugiats sirians (Txèquia 7, Hongria 5 i Eslovàquia 4,5), mentre que Gran Bretanya i Noruega n’han declarat gairebé 3.000 milions. De tots els immigrants rebuts el 2016, només 38 van rebre l’estatus de refugiat (1 refugiat per cada milió de polonesos). És evident a tota Europa que no s’està fent res davant la crisi dels refugiats, i a l’Europa de l’Est encara més.

Davant de tot això, i malgrat totes aquestes dades (que demostren que Polònia és un dels països d’Europa amb menys immigrants i menys musulmans), una part considerable de la societat polonesa ha reaccionat amb xenofòbia, racisme i islamofòbia davant de les informacions dels mitjans de comunicació. Com es pot explicar?

  1. Ideologia dominant conservadora i nacionalista, que domina el discurs polític majoritari.
  2. Sistema polític que dóna suport i fins i tot atia (en el cas del PiS sobretot) la xenofòbia, el racisme i la islamofòbia, així com l’ultranacionalisme, el patriotisme, l’ultracatolicisme i l’ultraconservadorisme.
  3. Estigma nacional històrica polonesa. La visió de la història de Polònia és la d’un poble molt derrotat i perjudicat, cosa que d’alguan manera dóna dret o justifica l’odi als altres, no només als veïns (com els alemanys o els russos) sinó al concepte de l’”altre”.
  4. Ultracatolicisme, que inclou la idea del catolicisme com a religió de la nació polonesa i signe d’identitat dels polonesos. Això és especialment influent en l’islamofòbia.

Aquests 4 punts són una mena de retrat d’una part del que és Polònia. Se’n podria fer un doctorat sobre això, però no és el propòsit de l’article, simplement he intentat explicar la posició de Polònia envers la crisi els refugiats i la reacció del que ara es diu “la societat civil” tenint en compte la meva experiència en haver-hi viscut un any.

 

L’ESPERANÇA: MOVIMENT DILLUNS NEGRE

El 2016 va començar el moviment dilluns negre. El moviment reprenia una sèrie de manifestacions en contra dels projectes de llei del govern polonès (sorgit de les eleccions del 25 d’octubre del 2015). Aquests projectes de llei pretenien prohibir i multar l’avortament, fins i tot en casos de malformació o violació. Moltíssimes dones poloneses es van aixecar contra aquest “infern per a les dones” (un dels eslògans de la campanya) i van organitzar protestes a la majoria de ciutats poloneses, que van durar tot el 2016 (en algunes ciutats hi havia concentracions cada diumenge).
Això es va concretar el 3 d’octubre de 2016, l’anomenat dilluns negre (czarny poniedziałek, en polonès), un dia en què es va convocar una vaga general de totes les dones poloneses i manifestacions massives a més de 50 ciutats del país. Vestides de negre i acompanyades de molts homes, famílies senceres, filles, mares i àvies vestides de negre van sortir el carrer un dia de pluges a protestar pels seus drets.

Aquesta protesta massiva, inspirada en la vaga de dones a Islàndia el 1975 (també anomenada dilluns negre) va sacsejar el país, i finalment el govern va paralitzar la reforma. Aquest fenomen ha estat un dels més nombrosos de la història de Polònia i trenca la idea d’una Polònia mesella i conformista. És una alenada d’aire fresc per tots aquells qui volen canvi i per a les generacions joves de polonesos. Serà interessant seguir la societat polonesa els següents anys què en queda d’aquest petit retrat que hem intentat esbossar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *